Assetjament escolar o Bullying | Centro Otaduy Educación y Salud

Què és l’assetjament escolar?

Situació o situacions on un o més alumnes persegueixen i intimida’n a un altre – víctima- a través d’insults, rumors, vexacions, aïllament social, sobrenoms, agressions físiques, amenaces, coacció,… Això pot succeir durant mesos i inclús durant anys.

Aquest assetjament, intimidació i victimització entre iguals, és conegut també pel seu terme en anglés “bullying”. El primer a definir aquest fenomen va ser Dan Olweus, professor de psicologia de la Universitat de Bergen (Noruega, 1998). Per ell, la victimització o “maltractament per abús entre iguals”, és una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza l’alumne envers en un altre, al que tria com a víctima de repetits atacs.

Aquesta acció, negativa i intencionada, situa a les víctimes en posicions en les que difícilment poden eixir pels seus propis mitjans.
La continuïtat d’aquestes “relacions” provoca en les víctimes efectes clarament negatius: descens en l’autoestima, estats d’ansietat i inclús quadres depressius. Tot açò dificulta la seua integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges. Les conseqüències de l’assetjament escolar no només perjudiquen la víctima, que és la més perjudicada, sinó que també, en menor mesura però de manera significativa en la seua escala de valors morals i ètics, als espectadors i al mateix agressor/a, si aquestes conductes no és corregeixen.

Elements presents en l'assetjament escolar o ``Bullying``

Desig ofensiu i no inhibit de fer mal, dirigit contra algú indefens.
El desig materialitzat en una acció o en diverses accions de diferent importància i/o gravetat.
Algú resulta malmés/a. La intensitat i la gravetat del dany depenen de l’acció de l’abusador en si mateixa, i de la vulnerabilitat de les persones.
Sempre el maltractament és contra algú menys fort, per diferents motius: perquè existeix desigualtat física o psicològica entre víctimes i actors, o bé perquè aquests últims actuen en grup.
El maltractament no té justificació.
Apareix de mode reiterat.
Aquesta ansietat de possible repetició interminable per part de la víctima és el que li dóna el caire opressiu i temible.
Quan es produeix, apareix una sensació de plaer manifestada.
L’agressor gaudeix amb el patiment de la persona més dèbil.

Com s'identifica l'assetjament escolar

Formes d’assetjament escolar o “bullying”.
Denominació i descripció de conductes.
Lloc on es produeixen.
Cap a qui va dirigit.
Quina o quines persones participen.
Conseqüències que té: per la víctima, per l’abusador, pels espectadors i per la comunitat escolar.

1. Formes d’assetjament escolar o “buylling”

L’assetjament entre companys/es té diferents formes de presentar-se.
Es pot presentar com un conjunt d’intimidacions de diferents nivells de gravetat que deixen a la víctima sense resposta, però també, en la seua forma més clara i rotunda, com pallisses o agressions físiques.

2. Denominació de les conductes intimidatòries

Maltractament verbal: Insults, sobrenoms, parlar malament de la víctima constantment a la resta de companys, difamar, sembrar rumors o mentides, distorsionar la realitat amb l’única finalitat de fer mal a la víctima.

Intimidacions psicològiques: Amenaces per provocar por, aconseguir objectes, diners, etc. Així com obligar a realitzar a la víctima accions en contra de la seua voluntat, mitjançant xantatges privats o públics. Burles tant en privat com públiques, pintades al.lusives a la víctima, notes, cartes, missatges al mòbil i correus electrònics amb amenaces.

Maltractament físic: Pot ser: Directe: Pallisses, lesions, agressions en forma de patades, “collejas”, etc., i Indirecta: Robatori, destruir qualsevol material escolar, roba i/o objectes personals.

Aïllament social: Aïllar a la víctima, impedint la seua col.laboració o participació amb la resta del grup, coaccionar a amics de la víctima perquè interactuïn amb ell/ella. Ignorar i no dirigir-li la paraula. Rebuig a asseure al seu costat en qualsevol context en què coincidesca amb l’abusador.

3. Lloc on es produeixen

En el propi centre escolar: Generalment en zones comuns evitant la presència d’adults, professors, etc.: Passadissos (canvi de classes), banys, vestuaris, entrades i eixides, menjador, transport escolar i en llocs apartats del pati de l’escola.
Fora del centre: En les proximitats del centre i de camí a casa de la víctima.

4. Cap a qui va dirigit

No existeix un perfil contret ni homogeni. La víctima pot ser un alumne/s amb èxit acadèmic que provoca enveges entre els seus companys. Però també pot ser tot aquell que presente diferencies respecte a la resta de companys, per això molts alumnes amb dificultats de l’aprenentatge visquen en algun moment de la seua vida escolar o social algun tipus d’assetjament escolar, precisament per ser diferents i estar en inferioritat de condicions acadèmiques. Això ho podem estendre a aquells alumnes que accedeixen per primera vegada a un nou centre, en edats molt específiques, on els grups d’alumnes ja estan fets, i es veu al “nou” com un “invasor”, però també i dins del mateix centre, el fet de repetir curs a certes edats (alumnes dels últims cursos de primària i secundària) pot suposar un motiu de diferenciació amb la resta de companys i quedar al marge.

Si l’autoestima de l’alumne queda afectada i existeix un abusador en potència, aquests alumnes són un blanc fàcil.

Les situacions on podem trobar a un alumne ASSETJAT són moltes, però hauríem de destacar com “la diferència” el fet de ser diferent en “alguna cosa”, és l’objecte que busca l’abusador per poder tindre arguments per les seues actuacions.

5. Qui o quins participen

L’assetjador o els assetjadors:

Físicament forts. Necessiten dominar, tindre poder, sentir-se superiors.
Fort caràcter, s’enfaden fàcilment.
Impulsius, baixa tolerància a la frustració.
Desafiants i agressius cap als adults.
Segurs de sí mateixos.
Poden tindre o no comportament antisocials primerencs.
Populars entre els seus companys/es.
Actitut negativa cap al centre escolar.

Víctimes:
Factors de risc:

Vulnerabilitat psicològica i fisiològica.
Experiències prèvies negatives.
Poc populars en el centre escolar.
Poca facilitat per parlar de si mateixos. Introvertits.
Estrategies per enfrontar-se a les situacions inadequades: aïllament i resignació.

Símptomes a mode d’INDICADORS:

S’aïllen de la resta de companys, exclosos del grup.
Són repetidament ridiculitzats, amb sobrenoms, caricatures, etc.
Dificultats per parlar a clase, insegurs.
Tristesa, plors, inquietud, ansietat.
Deteriorament en l’interés per anar a l’escola.
Baixa autoestima o autoestima negativa.
Presenten blaus, ferides, …

Espectadors:

Alumnes que:

Toleren el maltractament, inhibint-se.
Coneixen bé a l’agressor, a la víctima, el lloc, els fets, … pero callen.

L’espectador/a de l’assetjament es pot veure implicat moralment, quan hi ha la llei del silenci i participen en diferents normes i falses convencions referides a guardar silenci.

Professorat i famílies que:
No donen importància a clares senyals d’alerta, inhibint-se davant la resolució del conflicte.

6. Quines consequències té per la víctima i per l’assetjador

Per la víctima:

Es sent sol/a, infeliç, atemoritzat/a, perd autoestima i confiança en sí mateix i en la resta.
Pot patir problemes de salut somàtica i emocional en graus variables provocats per l’assetjament: en alguns casos ansietat i/o depressió.
Fòbia a anar al centre escolar.
Reacciones agressives i intents de suïcidi.
En fet en sí mateix de l’assetjament, suposa una pèrdua de llibertat i drets de l’alumne, que limita el seu desenvolupament personal.

Per l’assetjador:

La seua actitud i conducta són la base de futures conductes delictives.
Les amenaces i les agressions físiques són i poden ser denunciables.
S’instaura una creència en sí mateix i en el seu entorn de que es pot aconseguir poder i lideratge mitjançant la violència, la prepotència i la submissió dels altres.
Existeix la probabilitat de que
Existeix la probabilitat de que qui es l’assetjador prossegueixi amb conductes agressives i violentes en les seues posteriors relacions adultes.

Per la comunitat escolar:

Els espectadors poden arribar a valorar l’agressivitat i la violència com una forma d’èxit social.
Els espectadors pateixen un procés de insensibilització davant dels continuats episodis de patiment observats ocasionalment o de forma contínua.
L’entorn social pateix la sensació d’indefensió i poden arribar a sentir-se incapacitats per actuar.

Protocolo de actuación ante un acoso escolar

Cuando unos padres acuden a consulta con un problema como este, se abre un Protocolo de Actuación.

En primer lugar se escucha a los padres. Su testimonio es muy importantes porque nos narra el día día de su hijo desde que comienza el acoso, como se sintió el niño, si se dieron cuenta, como y de qué modo. Esta entrevista inicial se complementa con la del niño, posterior, en la que recibimos una información de la víctima, de cómo se siente en el momento en que llega a nuestra consulta, importante esta apreciación porque normalmente ha habido un largo camino hasta llegar a nosotros, y decidir pedir ayuda externa, por lo que la ansiedad, y los sentimientos de frustración y baja autoestima necesitan de urgente ayuda psicológica.

Una vez analizado el caso y estudiado, nos volvemos a reunir con los padres para comunicarles las pautas de actuación. Si aún no lo han hecho será necesario comunicar la situación de acoso al centro escolar:

Profesores, Tutor/a, Departamento de Orientación y Equipo directivo. Solicitando una entrevista en primer lugar con profesor de mas allegado al niño, tutora y orientadora.
Existe un proceso que todo Centro escolar ha de realiza ante la exposición del acoso escolar.
A partir de que los padres nos demanden su ayuda, se guiará en todo momento sus pasos para que el protocolo de actuación se lleve de la manera mas eficaz para el menor que sufre el acoso.
Ayudando y acompañando a los padres si fuera necesario en la solución de los problemas que puedan surgir, mediando en cualquier conflicto de intereses.
Siempre hay que recordar que antes de tomar cualquier medida, “es necesario contrastar la información procedente de varias fuentes: observación directa y vigilancia, profesorado, alumnado y familias. Para cada situación deberá ser valorada la necesidad de recurrir a diferentes métodos, siempre exigiendo un alto grado de confidencialidad.”
Se hará pues necesaria una intervención rápida, urgente y efectiva.
También el proceso deberá realizarse con la debida discreción pues lo contrario podría generar más violencia y crispación.
El plan de actuación del Centro tiene que ser conocido por la familia. De modo que esta tenga total garantía de que su hijo no va ser víctima de ninguna situación mas de acoso escolar.